Joventut

En morir el pare, la mare va mudar la família a un apartament modest a Urfahr, un suburbi de Linz. Poc abans de complir els 16 anys, Hitler va caure malalt d'una malaltia pulmonar, que el va obligar a suspendre els seus estudis en la secundària per un any. Un cop recuperat, va ingressar a l'escola estatal a Steyr. Al setembre de 1905 va decidir abandonar l'escola, després d'haver estat qualificat positivament en l'assignatura de dibuix i haver-se convençut a si mateix que el seu futur estava en la pintura. Durant tres anys, Hitler va residir a Linz sense buscar treball, moltes vegades en companyia d'August Kubizek, probablement l'únic amic que va tenir en la seva adolescència, segons Hitler, aquests anys serien els «millors anys de la seva vida». Encara que Hitler considerava que el seu futur estava en la pintura o l'arquitectura, era un voraç lector, preferint obres d'història i mitologia alemanya. Amb setze anys, Hitler ja era un fervent nacionalista pangermanista, i avorria als Habsburg i la diversitat ètnica de l'Imperi Imperi austrohongarès.

http://www.monossabios.com/11_ag_09_Pintor_Fracasado.html

En complir disset anys, Hitler va viatjar a Viena per primera vegada, quedant-se a la ciutat per dos mesos, gràcies a l'ajuda monetària de parents i la seva mare. Durant la seva estada, va visitar l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on va consultar els requisits per ser admès, per tal d'esdevenir pintor. A l'octubre de 1907 va tornar a Viena i es va presentar la prova d'admissió, però no va ser admès perquè en una Viena on els nous estils avantguardistes eren cada cop més presents, van considerar que la correcció en el seu estil no era suficient. Potser per això, durant el seu pas pel poder es considerà un gran amant de l'art, però rebutjà l'art avantguardista, que ell considerava com a decadent. A l'any següent ho va intentar de nou, amb pitjors resultats. El rector de l'Acadèmia li va aconsellar intentar en el camp de l'arquitectura, però com Hitler no s'havia graduat a l'escola, era molt difícil que fos admès a la respectiva institució d'arquitectura. No obstant això, en aquells anys joves amb «talent excepcional» eren admesos a l'escola d'arquitectura sense diploma de secundària, però es desconeix si Hitler va intentar ingressar-hi mai.
Malgrat el seu fracàs, Hitler va decidir quedar-se a Viena, encara que per uns mesos va traslladar-se a Linz amb la seva mare, que estava agonitzant per causa del càncer de mama. Després de la mort de la seva progenitora, el 21 de desembre de 1907, Hitler va tornar a Viena, on inicialment es va guanyar la vida gràcies a diversos treballs com escombrar la neu, carregar maletes a l'estació de trens i ser un obrer de construcció. No obstant això, els seus problemes econòmics no van acabar, i un any després d'haver arribat a Viena va ser desallotjat del seu apartament i va haver de viure en un miserable hostal, recorrent a menjadors d'indigents per poder aplacar la gana, segons un amic seu, August Kubizek, cada cop es comportava d'una manera més excèntrica. Per 1910 la seva situació econòmica era més estable, i es mantenia exclusivament pintant quadres. Viena, una ciutat cosmopolita, amb molta vitalitat intel.lectual i multicultural, li va ser del tot incomprensible. Encara que en posteriors discursos Hitler afirmaria que Viena era «una perla davant els seus ulls», Baldur von Schirach el contradiria dient que Hitler mai va estimar a Viena i odiava a la seva gent.