Joventut

En morir el pare, la mare va mudar la família a un apartament modest a Urfahr, un suburbi de Linz. Poc abans de complir els 16 anys, Hitler va caure malalt d'una malaltia pulmonar, que el va obligar a suspendre els seus estudis en la secundària per un any. Un cop recuperat, va ingressar a l'escola estatal a Steyr. Al setembre de 1905 va decidir abandonar l'escola, després d'haver estat qualificat positivament en l'assignatura de dibuix i haver-se convençut a si mateix que el seu futur estava en la pintura. Durant tres anys, Hitler va residir a Linz sense buscar treball, moltes vegades en companyia d'August Kubizek, probablement l'únic amic que va tenir en la seva adolescència, segons Hitler, aquests anys serien els «millors anys de la seva vida». Encara que Hitler considerava que el seu futur estava en la pintura o l'arquitectura, era un voraç lector, preferint obres d'història i mitologia alemanya. Amb setze anys, Hitler ja era un fervent nacionalista pangermanista, i avorria als Habsburg i la diversitat ètnica de l'Imperi Imperi austrohongarès.

http://www.monossabios.com/11_ag_09_Pintor_Fracasado.html

En complir disset anys, Hitler va viatjar a Viena per primera vegada, quedant-se a la ciutat per dos mesos, gràcies a l'ajuda monetària de parents i la seva mare. Durant la seva estada, va visitar l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on va consultar els requisits per ser admès, per tal d'esdevenir pintor. A l'octubre de 1907 va tornar a Viena i es va presentar la prova d'admissió, però no va ser admès perquè en una Viena on els nous estils avantguardistes eren cada cop més presents, van considerar que la correcció en el seu estil no era suficient. Potser per això, durant el seu pas pel poder es considerà un gran amant de l'art, però rebutjà l'art avantguardista, que ell considerava com a decadent. A l'any següent ho va intentar de nou, amb pitjors resultats. El rector de l'Acadèmia li va aconsellar intentar en el camp de l'arquitectura, però com Hitler no s'havia graduat a l'escola, era molt difícil que fos admès a la respectiva institució d'arquitectura. No obstant això, en aquells anys joves amb «talent excepcional» eren admesos a l'escola d'arquitectura sense diploma de secundària, però es desconeix si Hitler va intentar ingressar-hi mai.
Malgrat el seu fracàs, Hitler va decidir quedar-se a Viena, encara que per uns mesos va traslladar-se a Linz amb la seva mare, que estava agonitzant per causa del càncer de mama. Després de la mort de la seva progenitora, el 21 de desembre de 1907, Hitler va tornar a Viena, on inicialment es va guanyar la vida gràcies a diversos treballs com escombrar la neu, carregar maletes a l'estació de trens i ser un obrer de construcció. No obstant això, els seus problemes econòmics no van acabar, i un any després d'haver arribat a Viena va ser desallotjat del seu apartament i va haver de viure en un miserable hostal, recorrent a menjadors d'indigents per poder aplacar la gana, segons un amic seu, August Kubizek, cada cop es comportava d'una manera més excèntrica. Per 1910 la seva situació econòmica era més estable, i es mantenia exclusivament pintant quadres. Viena, una ciutat cosmopolita, amb molta vitalitat intel.lectual i multicultural, li va ser del tot incomprensible. Encara que en posteriors discursos Hitler afirmaria que Viena era «una perla davant els seus ulls», Baldur von Schirach el contradiria dient que Hitler mai va estimar a Viena i odiava a la seva gent.

Infància

Adolf Hitler va néixer a Braunau am Inn, un petit llogaret prop de Linz a la província de l'Alta Àustria, no gaire lluny de la frontera alemanya, en el que llavors era l'Imperi Austríac. Nascut en una família de classe mitjana, el seu pare, Alois Hitler, va ser un agent de duanes. La seva mare, Klara Pölzl, va ser la tercera esposa d'Alois. Hitler va ser el tercer fill de la parella. Com els pares de Hitler eren cosins, van haver d'obtenir una dispensa papal per al matrimoni.

El nom Adolf ve de l'antic alemany i significa «llop noble» (Adel = noblesa + wolf = llop).Per aquest motiu un dels sobrenoms de Hitler introduits per ell mateix fos Wolf o Herr Wolf, va començar a utilitzar aquest sobrenom a principis dels anys 1920 i se li dirigien amb ell només els amics íntims, fins a la caiguda del Tercer Reich. Els noms de diversos dels seus quarters generals dispersos per tota Europa Continental (Wolfsschanze a Prússia Oriental, Wolfsschlucht a França, Werwolf a Ucraïna, etc.) reflecteixen això. Fins i tot Hitler va suggerir a la seva germana Paula que es canviés de nom durant els jocs Olímpics en Garmisch i es mantingués en estricte incògnit sota el cognom Wolff, mantenint el seu nom si volia. Per suggeriment de Paula, es va afegir el qualificatiu de Frau (Senyora) per fer menys sospitós el canvi de nom davant els seus coneguts (fent veure que el canvi de nom fora a causa d'un matrimoni). Hitler era conegut com Adi per la seva família i parents més propers.
Creient tenir un especial do pel dibuix, Hitler va sol·licitar dos cops l'ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena el 1908 Hitler, de nen, era assotat sovint pel seu pare. Anys més tard li va dir a la seva secretària: «Llavors vaig prendre la decisió de no plorar mai més quan el meu pare em castigava. Uns pocs dies després vaig tenir l'oportunitat de posar a prova la meva voluntat. La meva mare, espantada, es va amagar al davant de la porta. Pel que fa a mi, vaig numerar silenciosament els cops del pal que assotaven el meu darrere ». 
La família de Hitler es va mudar sovint, de Braunau am Inn a Passau, Lambach, Leonding i Linz. El jove Hitler va ser un bon estudiant en primària. Però en sisè, en el seu primer any d'ensenyament secundari (Realschule) a Linz (ciutat de la qual sempre n'aprecià el seu conservadorisme), va ser suspès i va haver de repetir curs. Els seus professors van dir que no tenia «desitjos de treballar». No obstant això, va quedar captivat per les lectures pangermanistes del professor Leopold Poetsch, qui va influir notablement en la ment del jove. Tal volta aquesta deixadesa en la seva formació intel·lectual expliqui el seu menyspreu cap en saber acadèmic. A més, tenia una actitud força rebel i violenta envers els seus companys.

A Mein Kampf, Hitler va concloure que el seu baix acompliment en l'educació va ser una rebel.lió contra el seu pare, que volia que el seu fill seguís una carrera com a agent de duanes, en canvi, Hitler volia convertir-se en pintor. Aquesta explicació se sosté encara més per la posterior descripció de Hitler d'ell mateix com un artista incomprès. No obstant això, Alois Hitler desitjava que el seu fill arribés a ser funcionari com ell, ocupació del qual se sentia molt orgullós i al que havia arribat pràcticament sense una base acadèmica. Però al jove Hitler aquest futur no li seduïa en absolut, ja que estava massa allunyat del seu objectiu, les arts. No obstant això, després de la mort d'Alois el 3 de gener de 1903, el treball escolar de Hitler no va millorar. A l'edat de 16 anys, Hitler va abandonar l'educació secundària sense cap títol (els abandonà als catorze anys, un cop el seu pare morí i la mare es despreocupà per la manca de disciplina del jove Adolf).

Orígens familiars

El pare d'Adolf Hitler, Alois Hitler, nasqué el 1837 com a fill il·legítim de Maria Anna Schicklgruber, de manera que se li donà el nom de sa mare. Cinc anys més tard, Maria Anna es casà amb el moliner Johann Georh Hiedler, que probablement també era el pare biològic d'Alois. El 23 de novembre del 1876, el cognom d'Alois Schicklgruber fou canviat a Hitler pel sacerdot deDöllersheim, després que Hitler l'hagués fet modificar pel notari Penkner de Weitra més aviat el dia anterior. Així doncs, el cognom Hitler no era un error d'ortografia sinó una escriptura poc comuna d'un cognom que també es podia escriure Hütler, Hüttler, Hüetler, Hüettler, Hiedler, Hietler o Hitler. Més endavant, el seu fill Adolf mencionaria al seu llibre Mein Kampf ("La meva lluita") que aquest canvi de nom era l'únic motiu que tenia per estar agraït al seu pare: "després de tot, Heil Hitler sonava molt millor que Heil Schicklgruber!". La mare d'Adolf Hitler s'anomenava Klara Pölzl i era vint-i-tres anys més jove que el seu marit, havent nascut el 1860. Adolf Hitler tenia un lligam estret amb la seva mare però tenia conflictes constants amb el seu pare.




Mare d'Adolf, Klara, aquest l'estimava i admirava profundament, tot al contrari que al seu pare. Es diu que Hitler comparava Alemanya amb la seva mare i Àustria, antiquada i decadent, amb el seu pare.
Tant de la banda del pare com de la mare, la família d'Adolf Hitler era originària del Waldviertel de l'Imperi Austríac, una regió entre el Danubi i l'actual República Txeca. El nom Hitler derivava probablement de Huttler, que literalment vol dir "el que viu en una cabana".


Johann Georg Hiedler, considerat oficialment l'avi del Führer durant el Tercer Reich, possiblement no era el pare biològic d'Alois. Un altre possible pare d'Alois era el germà de Johann Georg, anomenat Johann Nepomuk Hiedler, que vivia a l'Spital No. 36 i que fou el que crià Alois quan era un nen. En tots els respectes, Alois Hitler era un Hitler autèntic i no un bastard o el fill d'un jueu. La investigació del cromosoma Y permet demostrar si dues persones pertanyen al mateix llinatge masculí/patern, és a dir, si descendeixen d'un avantpassat comú. Les anàlisis de l'ADN dels rebesnèts d'Alois Hitler es revelaren idèntiques a les del material genètic dels parents de Hitler de la Baixa Àustria, demostrant irrefutablement que Alois Hitler compartia un avantpassat masculí amb els Hüttler encara vivents del Waldviertel. En altres paraules, això demostrava que Alois Hitler no era un bastard.


Adolf Hitler tenia tres germans, un germanastre, dues germanes i una germanastra, tots ells fills d'Alois Hitler. Els tres germans i una de les germanes moriren a una edat jove:


Alois Hitler jr. (germanastre), 13 de gener del 1882 - 20 de maig del 1956
Angela Hitler (germanastra), 28 de juliol del 1883 - 30 d'octubre del 1949
Gustav Hitler (germà), 10 de maig del 1885 - 8 de desembre del 1887
Ida Hitler (germana), 23 de setembre del 1886 - 2 de gener del 1888
Otto Hitler (germà), 1887 - 1887
Edmund Hitler (germà), 24 de març del 1894 - 28 de febrer del 1900
Paula Hitler (germana), 21 de gener del 1896 - 1 de juny del 1960
La germana de Hitler, Paula Hitler, dugué una vida reservada i morí a Berchtesgaden. La germanastra de Hitler, Angela Hitler, es casà amb Leo Raubal i tingué (que se sàpiga) un fill i dues filles. La filla més gran d'Angela Hitler, que tenia més o menys el mateix nom però que tenia l'àlies Geli (Angelika (Geli) Raubal), tingué més tard una relació amb Adolf Hitler i el 18 de setembre del 1931 se suïcidà.


El germanastre de Hitler, Alois Hitler jr., esdevingué propietari d'un cafè a Berlín. Se'l descrigué com un amable barman grassonet que no s'assemblava en res al seu germanastre. Alois Visqué amb l'angoixa que el seu cèlebre (i va) germanastre li retirés la llicència a causa de la vergonya. Tanmateix, Adolf i Alois Hitler mantingueren un lligam molt estret.

HITLER

Adolf Hitler va naixer a Braunau am Inn el 20 de abril de 1889 i va morir a Berlín, Alemanya el 30 de abril de 1945. Va ser un polític alemà de origen austriac, i va ser el lider, odeolec i membre original del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei-NSDAP, millor conegut com el partit nazi) que va establir un régim nacionalsocialista en Alemanya entre 1933 i 1945 conegut com Tercer Reich. Hitler es comunament associat amb el augment del facsisme en Europa, am la Segona Guerra Mundial i amb l'Holocaust.

Casa on va naixer Hitler

Durant la Primera Guerra Mundial

Hitler es va unir al Partit Obrer Alemany, precursor del partit nazi en 1919 i es va convertir en el lider del NSDAP en 1921. En 1923 Hitler va intentar fer un cop d'estat, conegut com el Putsch de Múnich en el pub Bürgerbräukeller de Múnich. El cop d'estat va ser fallit i Hitler va ser encarcelat. Mentres estava en presó va escriure un llibre Mein Kampf ( la meua lluita) en el qual exposa la seua ideologia junt amb altres elements autobiografics. Quan va ser alliberat en 1924, Hitler va obtindre el suport mitjançant la promoció del pangermanisme, l'antisemitisme, il'anticomunisme amb la seva carismàtica oratòria i la propaganda nazi. Va ser nombrat Canciller Imperial (Reichskanzler) en gener de 1933 i va transformar la República de Weimar en el Tercer Reich que gobernava con un partit únic (NSDAP) basat en el totalitarisme i en el autocratica de la ideologia nazi. 

Hitler un dia després d'eixir de la presó

Presó on va estar Hitler.

El objectiu de Hitler era establir un Nou Ordre de la Alemanya Nazi de absoluta hegemonica en el continent europeu. La seua politica exterior i interior tenia l'objectiu d'apoderarse de Lebensraum (espai vital) per als pobles germanics. Ell va supervisar el rearmament d'Alemanya i la invasió de Polina de 1939 per la Wehrmacht en septembre de 1939 el que va portar a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Dunt a terme eixos actes, Hitler va violar el Tractat de Versaller de 1919 el qual havia establit la pau en la Primera Guerra Mundial. 

Sota la supervició de Hitler, en 1941 les forces alemanes i els seus aliats van ocupar la major part d'Europa i Africa del Nord. Eixes ganancies es van anar invertint poc a poc després de 1941 i 1945 quan els exercits aliats van derrotar al exercit alemany. Hitler va ser la causa de la mort de 17 milions de persones, incloent seis milions de jueus i entre 500.000 i 1.500.000 de gitanos. A això se li va denominar l'Holocaust. 

tenda jueba destrossada durant la nits dels vidres trencats 

En els últims dies de la guerra, durant la Batalla de Berlín de 1945, Hitler es va casar amb la seva antiga amant, Eva Braun. El 30 d'abril de 1945 els dos es van suïcidar per a evitar ser capturats per l'Exercit Vermell i després els seus cadàvers van ser quemats. 

Eva Braun i Hitler. 

LA ITÀLIA FEIXISTA: característiques generals.

L'ascens de Mussolini al poder. 

Quan va terminar la Primera Guerra Mundial, Itàlia es trobava en una forta crisi i va tindre que putjar el preu i va augmentar l'atur. Va creixer la tensió social i es va temer una resolució comunista. Els partirs polítics no van saber que fer i la població va començar a donar suport als partits extremistes, un d'ells dirigit per Mussolini, pero va aconseguir pocs esclons en les eleccions i va decidir prendre el poder per la força, i va aconseguir el poder. 

El govern de Mussolini: les característiques del feixisme.

El feixisme va ser un règim amb sis característiques principals:

-Era una ideologia antidemocràtica i anticomunista

-Dirigit per un lider poderós. Es van suprimir els liberats individuals. Només existia un partit i no hi havia eleccions lliures.

-L'estat intervenia en l'economia i s'afavoria els empresaris privats. 

-L'estat dominava la societat.

-Es va imposar el nacionalisme.
-Es va desenvolupar el culte a la violència i al militarisme. No es pretenia convéncer el rival, sinó eliminar-lo per qualsevol mètode. 

ALEMANYA EN LA POSTGUERRA: La república de Weimar (1919-1933)

La debilitat de la república de Weimar. 

Quan va finalitzar la Primera Guerra mundial, que va acabar en derrota, l'emperador alemany va renunciar al carrec. Es va reunir una assamblea constituent a Weimar, i es va elaborar una nova constitució que creava a Alemanya una república governada per un règim democràtic. Nova etapa amb el nom de república de Weimar. 

El Partit Socialdemòcrata era el partit més important. Tenia mayoria al Parlament i controlava el govern.

Però la nova democràcia va comptar amb l'oposició de dos grups extens: 

-Pensaren que el nou règim era mol moderat. Així que van decidir pendre el poder per la força. Tot va provocar una gran violència, pero finalment el govern va controlar la situació, encara que va ser després d'un bany de sang.

-Pensaren que el nou règim no era legítim. Adolf Hitler va crear el Partit Nacionalsocialista. Va intentar aconseguir el poder per la força, pero va fracasar. 

La situació económica va empillorar molt, i va provocar a Alemanya unes condicions de vida molt dures. Els diners ja no servien per a res i la població va empobrir molt. 

La crisi econòmica dels anys trenta. 

El 1924 va apareixer altre gorvern i va eixir com a president el mariscal Hindenburg, que va fer que la situació econòmica millorara.  

Però, per a aconseguir asto, moltes capitals nord-americanes van invertir al país. Aleshores quan als Estats Units  va esclatar la crisi, les empreses es van retirar i va augmentar l'atur. 

Finalment Alemanya va acabar amb 6 millons de persones parades.

HITLER ARRIBA AL PODER

Les conseqüencies polítiques de la crisi econòmica.
Com que la crisi econòmica continuaba igual, i encara hi havia molta gent parada, moltes  persones van començar a donar suport al Partit Comunista i al Partit Nacionalsosialista, que van augmentar el seu nombre de vots. 
Va esclatar una revolució obrera, y els industrials i financers van comensar a donar suport al partir nazi, el qual consideraben que era l'únic de mantindre l'odre. 


Hitler arriba legalment al poder.
En 1932 van haber-hi eleccions, en les qual Hindenburg va tornar a eixir com a president de la república. Com que cap partit havia tingut una majoria clara en les eleccions del Parlament, Hiendenburg tenía que elegir qui formaria el govern. Va estar presionat, pero finalment va anomera cap del gover a Hitler al gener de 1933. 

L'eliminació de l'oposició.
En pocs mesos els nazis es van fer amb tot el poder. Va eliminar als partits de l'oposició. Com que un comunista havia incendiat el Reichstag, que era el Parlament, va empresonar tots els comunistes en camps de concentració. Van il.legalitzar tots els partits polítics i sindicats, excepte el nazi. 
Hitler va desfer-se, també, de aquells que ell creía que podíen oposarse-li dins del seu partit. Va assassinar els seus adversaris polítics, en la anomenada nit dels coltells llargs. 
Hindenburg va morir i Hitler es va convertir també en el president de la república. Tenia els tres càrrecs més importants: era cap d'estat, cap del govern i president de l'únic partit legal. 

LA IDEOLOGIA DEL NAZISME

L'ideari de Hitler
Després del fracàs del putsch de Munic en 1923 Hitler fou empressonat pel colp d'estat. En la carcel va escriure La meua lluita, on plasmava el seu ideari i la seua ideologia. Recollia molts trets del feixisme, com el culte al cap, primacia de l'estat, exaltació de la violència i la juventut i l'intens racisme.


Una ideologia racista
El nazisme és una de les variants del feixisme. Es basa en una concepció racista i racial de la història. La creença que hi ha races inferiors i races superiors. Per a ells els alemans perntenyien a la raça ària o raça superior. La barreja de raçes  explicava la decadència en què havia caigut Alemanya.
Hitler considerava primordial retornar a la puresa racial. Va ser reclosa i assasinada tota persona que era no perfecta racialment (com bojos, discapacitats mentals i físics i homosexuals, tema del que parlarem a continuació, ja que els personatjes més importants eren els menys indictas per parlar de perfecció). I es va implantar una política antisistemista, doctrina que rebutjava tot el que tenia relació amb els jueus.
Es va prohibir als jueus que exrciren la major part de les professions. En 1935 es van prohibir matrimonis i relacions sexuals entre jues i aris. Van començar a ser maltractats, que va desencadenar la nit dels vidres trencats, on desenes de jueus van ser assassinats i 26.000 tancats en camps de conentració.

Gran part dels jueus es van exiliar a altres països d'Europa. En 1942 Hitler va decidir aplicar la solució final. Tots el jueus i el gitanos d'Alemanya i dels paÏsos que havia conquistat van ser deportats a camps d'extermini. Han demostrat que al menyes van morir 5 milions de jueus inocents.

Els absurds d'una ideologia
La intenció d'aquesta secció és demostrar per mitjà d'imatges les paradoxes del nazisme i d'una ideologia que a més d'absurda i criminal va ser pregonada per individus que eren els últims amb dret a parlar de perfecció física, sent ells mateixos esperpents molt allunyats de qualsevol ideal . La ideologia nazi i en particular el racisme no tenen cap fonament científic, i els quedonen suport a aquestes teories desconeixen la història humanaque és una història de contínues migracions i mestissatges que impedeixen parlar de patrimonis genètics purs sense incórrer enles típiques barrabassades científiques dels que encara creuenen el mite de les races pures. Obviant la part criminal i sectàriadel nazisme, cal preguntar-se com van poder els alemanys creure cegament en ridículs personeros que amb els seus ports encarnaven l'antítesi de l'home ari. Una vegada més les imatges parlen per si soles i a continuació es mostra el semblant delsjerarques més importants.


· Joseph Goebbels, ministre de propaganda y tercer home en importancia després de Hitler.

 

Joseph Goebbels va ser un dels principals defensors de la ideologia nazi i a través del poderós ministeri de la propagandaes va encarregar de difondre les suposades virtuts de l'home ari.No obstant això, era el menys indicat per fer-ho amb una alçadade poc més de metre i mig, a més de patir una renguera per efecte de la poliomielitis. Pels seus trets fisonòmics bé podia haver-se dedicat a difondre els valors antropomètrics d'unalienígena abans que els d'un home perfecte.· Heinrich Himmler, Reichsführer de les SS i cap de la Gestapo

 

Heinrich Himmler va ser el principal responsable de l'anomenada solució final i del maneig dels camps d'extermini a més de cap deles selectes SS que havien encarnar en teoria el millor de l'estirp alemanya. No obstant això, aquest homenet tenia trets orientals i un port físic que era segurament inferior a molts dels jueus que va manar matar en els camps d'extermini. Amb un intel · lecte limitat iuna aparença tan ordinària bé podia haver sigut un fosc oficinistaen qualsevol altra època.· Hermann Goering, mariscal del Reich i segon home en importància després de Hitler

 

Hermann Goering era un home carismàtic i molt popular a Alemanya pel seu passat com a aviador durant la Gran Guerra iva ser un dels més despiatats impulsors de l'extermini de jueus ino aris durant l'ocupació alemanya d'Europa. Deixant de banda la seva forma de vestir que s'assemblen a la d'un pallasso, aquest bon home era un morfinòman que pesava 160 kgm i quecertament no podia ser exemple d'un poble saludable i atlètic com el que pregonava des de tota tribuna. 

·Ernst Rohm, cap de les SA, organització paramilitarnazi

Aquest poc agraciat cavaller va ser el fundador i cap de les SA del partit nazi a més d'un fervent defensor de la supremacia ària respecte a altres races. El fet que haja sigut assassinat pels seus propis homes causa del seu brutal procedir contra els jueus potdonar una idea de la xenofòbia. Sense condemnar-lo per la seva oberta homosexualitat, que va ser un altre distintiu de molts nazis,no sembla l'home indicat per a ser model de ningú.

·Martin Bormann, jefe de la Cancillería y hombre de máxima confianza de Hitler

 

Martin Bormann és un altre personatge mediocre amb trets d'unjueu sefardí que tampoc pot presentar com a model de ningú, però va ser un virulent defensor de la solució final i responsable de l'extermini de milions de jueus en els últims anys de la guerra. Com la majoria dels seus companys, apenes superava el 1,60 d'estatura quedant molt lluny del suposat ideal nòrdic. Aquest foscjerarca va arribar a dominar la voluntat de Hitler en els últims dosanys abans de la capitulació alemanya. Després desapareixeriasense deixar rastres en una altra mostra de la seua valentia.


·Adolf Hilter, l'encarnació del règim que va proposar un nou model d'home. 

A diferència de Mussolini que almenys podia exhibir tretsimponents, Hitler no passava de ser un individu sovint, de nas mongoloide, pell pàl·lida i lampinya, que causava físicament més gràcia que admiració. No obstant això, aquest senyor es va presentar al costat del seu seguici de bufons com estereotip de la raça teutona sense tenir tan sols el cabell ros dels alemanys i sense ser alemany. És increïble que un poble culte com l'alemany haja vist en aquest insignificant personatge un Messies digne de ser seguit quan pel seu propi testimoni va ser un vagabund amb sort que va aconseguir triomfar en un país que no era el seu, sense un bagatge cultural que donase suport tantescarències. En una altra paradoxa increïble, Adolf Hitler, que va arribar a premiar les mares alemanyes en el seu afanyd'incentivar la natalitat, va morir sense deixar descendència.Tota una síntesi del que va poder significar la ideologia nazi com a doctrina, independentment de la criminalitat dels seus conceptes.